Músics de carrer


(Prelude suite nº1 in G major BWV 1007)

Melodia per cello que emmudeix els sorolls del món,
que em vibra al pit quan em somrius
i em fa descobrir tots els moviments del cos.
En aquell passadís tocant amb els ulls tancats,
et trobo als migdies sense atrevir-me a seure amb tú,
desitjant que els meus passos no avancin,
lliurant-me als acords que m'encisen,
esperant una mirada que torni a fer sonar la música triomfal
que enamora els sentits i et besa l'ànima.

5 comentaris:

Morel dijo...

Yo a los palacios subí (blog de Mónica)a las letrinas bajé (el meu).

Sebastià Martí dijo...

M´encanta aquest post, felicitats. (Y Morel, ya será menos tontorrón, q nos gusta mucho tu blog.)

Joana dijo...

Moltíssimes gràcies, un plaer escoltar el vídeo que ens ofereixes i llegir el teu poema-comentari.

Me'n vaig amb les sabates a la mà i sense fer gens ni mica de soroll.

Una abraçada

Elfreelang dijo...

et saludo poeta !

Braulio Pereira dijo...

dulce Violoncello

Pau Casals

gracias Mónica

abrazo poético!!