Ofrena
bombolles de
Mònica
on lunes, 11 de abril de 2011
Etiquetes de comentaris:
Bertaescriu
De sobte he vist la Berta, la meva filla, de genolls a terra amb els braços estesos, els palmells de la mà mirant al cel, i el seu cap lleugerament inclinat cap enrera amb els ulls tancats.
- Mare aquesta postura que he inventat es diu "gràcies a l'aigua". Imagino que em cauen les gotes de pluja a la cara, a les mans, per tot el cos. Després d'una sequera, estem agraïts de rebre l'aigua.
L'he mirada, amb tot el meu amor de mare, i l'he sentit pura i plena de poesia.
5 comentaris:
Que bonica la Berta!
Plena de poesia!
no m'extranya!! quina preciositat :)
Potser haurem de provar aquesta positura mentre imaginem les gotes de pluja sobre el rostre...
Carai la Berta, digna filla de la seva mare... Una bona filosofia de vida...
Des del far mirant al cel.
onatge
Veus...la Berta és sàvia...
Una abraçada, Mònica!
Publicar un comentario