Ofrena

Fotografia: Manuel Pozo Coronado

De sobte he vist la Berta, la meva filla, de genolls a terra amb els braços estesos, els palmells de la mà mirant al cel, i el seu cap lleugerament inclinat cap enrera amb els ulls tancats.

- Mare aquesta postura que he inventat es diu "gràcies a l'aigua". Imagino que em cauen les gotes de pluja a la cara, a les mans, per tot el cos. Després d'una sequera, estem agraïts de rebre l'aigua.

L'he mirada, amb tot el meu amor de mare, i l'he sentit pura i plena de poesia.

5 comentaris:

Carme Rosanas dijo...

Que bonica la Berta!
Plena de poesia!

Caterina Pérez dijo...

no m'extranya!! quina preciositat :)

novesflors dijo...

Potser haurem de provar aquesta positura mentre imaginem les gotes de pluja sobre el rostre...

onatge dijo...

Carai la Berta, digna filla de la seva mare... Una bona filosofia de vida...

Des del far mirant al cel.
onatge

fanal blau dijo...

Veus...la Berta és sàvia...
Una abraçada, Mònica!