Quan s'obrin els tulipans, i els matins neixin amb sol
ens recordarem els uns als altres i somriurem de cor.
Buscarem el fil que ens uneix,
prendrem té en amistat, destaparem el vi al seure a taula, una nit amb estrelles, una que sigui nostra, i sense presses dibuixarem els gestos i ho sabrem tot sense parlar.
Escriurem la felicitat, guardarem la pluja dels dies grisos,
ens beurem l'alegria compartida,
i al llit, abans de tancar els ulls,
sentirem que dormen amb nosaltres
aquells que més hem estimat.
4 comentaris:
Bons auguris! I el més bonic és que sempre portem amb nosaltres les persones que hem estimat... si fins i tot dormen al mateix llit! :)
Bona setmana, Mònica
Quins auguris! tant debò es facin realitat o si més no somni per seguir augurant!
que maco mònica... jo no sé si són auguris, la veritat és que a mi em sona a quelcom molt quotidià...a una sensació que retorna cada any...
la foto és teva? és molt bonica!
Mònica aquest poema és d'aquells que s'han de tenir a la tauleta de nit, a la porta de la nevera, al cor...
Des del far una abraçada.
onatge
Publicar un comentario