Auguris


Quan s'obrin els tulipans, i els matins neixin amb sol

ens recordarem els uns als altres i somriurem de cor.


Buscarem el fil que ens uneix,

prendrem té en amistat, destaparem el vi al seure a taula, una nit amb estrelles, una que sigui nostra, i sense presses dibuixarem els gestos i ho sabrem tot sense parlar.


Escriurem la felicitat, guardarem la pluja dels dies grisos,

ens beurem l'alegria compartida,

i al llit, abans de tancar els ulls,

sentirem que dormen amb nosaltres

aquells que més hem estimat.

4 comentaris:

Carme Rosanas dijo...

Bons auguris! I el més bonic és que sempre portem amb nosaltres les persones que hem estimat... si fins i tot dormen al mateix llit! :)

Bona setmana, Mònica

Elfreelang dijo...

Quins auguris! tant debò es facin realitat o si més no somni per seguir augurant!

Caterina Pérez dijo...

que maco mònica... jo no sé si són auguris, la veritat és que a mi em sona a quelcom molt quotidià...a una sensació que retorna cada any...
la foto és teva? és molt bonica!

onatge dijo...

Mònica aquest poema és d'aquells que s'han de tenir a la tauleta de nit, a la porta de la nevera, al cor...

Des del far una abraçada.
onatge