acaricio els nenúfars malalts
i els guareixo amb les meves mans.
i els guareixo amb les meves mans.
Escales avall trobo els teus braços
oferint acollida,
em gito en ells,
ric i ploro,
dormo i torno a crear,
continguda, al compàs d'espera de les teves inspiracions.
M'acotxes coberta de flors,
sota un raig violeta,
amb el cap recolzat en el clot del teu coll,
vivint la desrealitat d'una tebiesa
que emana d'una sensació de niu.
(Il·lustradora: Sandrine Kao)
oferint acollida,
em gito en ells,
ric i ploro,
dormo i torno a crear,
continguda, al compàs d'espera de les teves inspiracions.
M'acotxes coberta de flors,
sota un raig violeta,
amb el cap recolzat en el clot del teu coll,
vivint la desrealitat d'una tebiesa
que emana d'una sensació de niu.
(Il·lustradora: Sandrine Kao)
4 comentaris:
hola Mónica
palavras repletas de Amor
vives en poesia
abrazo!!
cuanta razón Braulio...
Molt bonic i molt intens, fas revire la poesia.
Mil gràcies!!!
Un somni líric i oníric preciós!
Publicar un comentario