El somni d'una nimfa

Immersa en aigües d'estany,
acaricio els nenúfars malalts
i els guareixo amb les meves mans.
Escales avall trobo els teus braços
oferint acollida,
em gito en ells,
ric i ploro,
dormo i torno a crear,
continguda, al compàs d'espera de les teves inspiracions.
M'acotxes coberta de flors,
sota un raig violeta,
amb el cap recolzat en el clot del teu coll,
vivint la desrealitat d'una tebiesa
que emana d'una sensació de niu.

(Il·lustradora: Sandrine Kao)

4 comentaris:

Braulio Pereira dijo...

hola Mónica

palavras repletas de Amor

vives en poesia



abrazo!!

Sebastià Martí dijo...

cuanta razón Braulio...

Joana dijo...

Molt bonic i molt intens, fas revire la poesia.
Mil gràcies!!!

Elfreelang dijo...

Un somni líric i oníric preciós!