T'estimo

Si em miressis com un nen no podria negar-te res,
et lliuraria la dona, l'esposa, l'amant i l'àngel que viu en mi.
Recordes el blau del cel, de l'estiu que vas néixer?
Allà t'espero amb la paciència d'un mestre.

(Il.lustradora: Vanessa Lubach)

3 comentaris:

Carme dijo...

Que bonic que és... el poema vull dir, i el nen també ...

Morel dijo...

Molt bé....m' ha agradat !!!!

Anónimo dijo...

És cert que no hi ha res com una mirada innocent... O potser si: un somriure sincer. M'ha encantat felicitats!
C.