Si em miressis com un nen no podria negar-te res, et lliuraria la dona, l'esposa, l'amant i l'àngel que viu en mi. Recordes el blau del cel, de l'estiu que vas néixer? Allà t'espero amb la paciència d'un mestre.
M'agrada escriure des de petita, perquè em conecta amb el meu ésser, amb la creativitat, m'ajuda a recordar qui sóc. M'agrada viure la vida apassionadament i gaudir de la intensitat dels plaers. Estic en recerca constant de la felicitat. En el meu bloc podreu trobar trossets de mi i de la meva llum.
3 comentaris:
Que bonic que és... el poema vull dir, i el nen també ...
Molt bé....m' ha agradat !!!!
És cert que no hi ha res com una mirada innocent... O potser si: un somriure sincer. M'ha encantat felicitats!
C.
Publicar un comentario