Entre conrades sutils habiten els meus desitjos dormits en espiral.
Al despertar, he quedat arraulida a casa, com un cargol amagat que espera les pluges.
Sense esma d'obrir els ulls, sento estranya i feixuga l'absència de les teves mans.
(Fotografia: Jordi Gallifa)
3 comentaris:
Va, avui tu tb et salves.
cálido despertar.
palabras de
alma ispirada
todo por alguien.
intenso muy bello
Ai el desitjos... Potser som fruit del desig i de vegades és el nostre estel... M'agradaria fer com el cargol i portar-ho tot al damunt. Ai l'absència... Sovint és la brisa que ens manca per respirar. I les mans que sempre són poema i metàfora...
Avui no em faig tan pesat com l'altre dia...
Salut.
onatge
Publicar un comentario