Avui he tornat a somiar amb tu i les arrugues de tela d'aquell color cru tan dolç. He recordat la casa perduda i aquells matins d'estiu en què contemplava sortir el sol nua. He sentit els elements a les mans i la teva mirada llunyana. Si passegéssim en bicicleta, veuríem el daurat dels camps de blat a punt de ser segats.
(Fotografia: simply hue)
5 comentaris:
hola Mónica
gracias por tu comentario
es verdad quanto tiempo?
un record senpre es bó es viure
excelente text
naturaleza que todo nos dá y todo nos quita..
magrada mol las tevas paraulas..
:) ...és bonic! i el color cru tan dolç... sona tan bé...
cóm s´arriva a la casa?
fa dies que busco el mapa per casa... encara no l'he trobat
que fort! quines emocions, quines sensacions, quin record...
que forts.. quina força....
un petó present
Publicar un comentario