Records somiats

Avui he tornat a somiar amb tu i les arrugues de tela d'aquell color cru tan dolç. He recordat la casa perduda i aquells matins d'estiu en què contemplava sortir el sol nua. He sentit els elements a les mans i la teva mirada llunyana. Si passegéssim en bicicleta, veuríem el daurat dels camps de blat a punt de ser segats.


(Fotografia: simply hue)

5 comentaris:

Braulio Pereira dijo...

hola Mónica

gracias por tu comentario
es verdad quanto tiempo?

un record senpre es bó es viure

excelente text

naturaleza que todo nos dá y todo nos quita..

magrada mol las tevas paraulas..

Caterina Pérez dijo...

:) ...és bonic! i el color cru tan dolç... sona tan bé...

Sebastià Martí dijo...

cóm s´arriva a la casa?

Mònica dijo...

fa dies que busco el mapa per casa... encara no l'he trobat

Pam López dijo...

que fort! quines emocions, quines sensacions, quin record...


que forts.. quina força....


un petó present