Dibuixant la música

Els dilluns arriba la Laia amb la música posada i el silenci a les orelles. Mentre es treu l'abric li cauen unes quantes notes de la butxaca. Després seu al banc de sota el faig, sempre tan delicada, prepara el violoncel, i es descalça. Amb els peus nus comença a tocar aquella melodia que s'ha imaginat mentre venia al metro.

Nosaltres els músics del parc, invisibles però presents, no podem evitar acompanyar-la des de la nostra glorieta. La Gina toca un petit jembé que en un moment donat canvia per un violí. Després entra la Serena amb el bongo i de seguida la Berta amb la flauta d'embol. A continuació la Cèlia, el Pau i l'Ivo toquen les maraques i els cocos, i un altre cop tornen la Cèlia i la Berta amb les granotes.

Els nens, els únics que ens escolten, dibuixen la partitura a la sorra i ballen divertits.

Quan la veiem recollir per marxar, ja comencem a esperar-la fins que torni a arribar el proper dilluns.

(Fotografia: Jordi Gallifa)