Plecs d'ànima


Entre conrades sutils habiten els meus desitjos dormits en espiral.

Al despertar, he quedat arraulida a casa, com un cargol amagat que espera les pluges.

Sense esma d'obrir els ulls, sento estranya i feixuga l'absència de les teves mans.

(Fotografia: Jordi Gallifa)

3 comentaris:

Morel dijo...

Va, avui tu tb et salves.

Braulio Pereira dijo...

cálido despertar.

palabras de
alma ispirada


todo por alguien.


intenso muy bello

onatge dijo...

Ai el desitjos... Potser som fruit del desig i de vegades és el nostre estel... M'agradaria fer com el cargol i portar-ho tot al damunt. Ai l'absència... Sovint és la brisa que ens manca per respirar. I les mans que sempre són poema i metàfora...

Avui no em faig tan pesat com l'altre dia...

Salut.
onatge