Erotisme femení

Les dones al voltant
de les candeles,
es treien les calces,
i ballaven sentint-se,
amb suavitat i lentitud,
gaudint-se,
només així esdevenia el regal de sentir a l'altre,
intensament,
vivint aquell mirall
com part d'elles mateixes.
[Fusió] (Il·lustrador: John Tarahteef) .

Feminiscència

És aquest matí de diumenge
en què el vent arremolina les fulles del camí
és aquest matí de boira,
que a l'altell les filadores filen embogides
entrellaçant els seus cabells,
teixint la vida,
unint els fils del cor,
creant un cubertó infinit,
mentre les panxes vessen la tendresa
que bressola els nadons
i consola als grans.

L'esperit de les nits

Infinites vegades m'has seguit i t'has aturat a un pam del meu alè,
acaronant-me els cabells,
abraçant-me per l'esquena,
vetllant-me el son,
i jo he de contenir la meva mà
per no aturar-te a la realitat física,
i fusionar-me amb tú
en l'esperit de la nit,
aquí a la terra
igual que feiem allà en el cel.

Amics del bosc

El bosc que creix dins meu cada dia és més real. Hi camino seguint la linealitat del camí, i de tant en tant a la porta de casa trobo algun amic que m'ha seguit i ha mort abandonant el seu vol als meus peus, deixant-me el relleu en la lluita de la vida. I jo poruga, humil, sense acabar de trobar la valentia per fer allò pel qual sóc aquí, el recullo de terra, me'l guardo a la butxaca, i el miro sorpersa al llevar-me cada matí, com si m'hagués de revelar una oració que em mostrés la porta que guarda la sala dels cristalls, on m'espera el meu propòsit. (Il·lustració: Helen Sear)

L'hora de les flors

Lilium d'aigua, capcot, et lliures al dia sense miratges. Ignorant del vent que bufarà avui, vestit de blanc enmig del misteri del bosc. (Il·lustració: Libellune)

Improvisació vital

Aquells dies en què et quedes sola mirant el blanc del sostre acabat de pintar, solen surar més traïdores les pors de viure fora del món prefabricat, però les espurnes de curiositat per saber com seria alliberar-se de les cadenes i ser guiat pel desig poden més que totes les trinxeres i el pànic a quedar asseguda en un banc sense saber ni que fer ni on anar.

Gràcies per ser qui sou

Quin llarg recorregut hem caminat sobre aquest llit, entre aquestes quatre parets, a la claror i a la foscor, agombolats com si ens gronxessim dins una panxa materna, units per un vincle teixit de paciència i amor. A vegades també hem compartit nits, flassades i desvetllaments amb unes petites fades, miracle de la vida nascuda de tu i de mi. I en aquest misteri incomprensiblement bell només em queda agraïr-vos a tots tres que sigueu qui sou i que estigueu presents en aquest temps de família que trasncorre en harmonia, en aquesta casa de llum que s'adorm quan es posa el sol, que respira tranquil·la quan les orenetes tornen al niu i el silenci es converteix en la nostra música.

Amor, apaga l'espelma que passejarem junts pel nostre somni una vetllada més.