Quin llarg recorregut hem caminat sobre aquest llit, entre aquestes quatre parets, a la claror i a la foscor, agombolats com si ens gronxessim dins una panxa materna, units per un vincle teixit de paciència i amor. A vegades també hem compartit nits, flassades i desvetllaments amb unes petites fades, miracle de la vida nascuda de tu i de mi. I en aquest misteri incomprensiblement bell només em queda agraïr-vos a tots tres que sigueu qui sou i que estigueu presents en aquest temps de família que trasncorre en harmonia, en aquesta casa de llum que s'adorm quan es posa el sol, que respira tranquil·la quan les orenetes tornen al niu i el silenci es converteix en la nostra música.
Amor, apaga l'espelma que passejarem junts pel nostre somni una vetllada més.
1 comentaris:
Que tendre!
Publicar un comentario