Neu d'estiu

Espurnes de foc d'una nit de Sant Joan
cerquen els meus cabells per viure una passió encesa.

He fugit enlluernada per un ritus d'aigua
assedegada de carícies de sal,
embadalida de catifes de buganvílies
que caminen vora de la mar.

Els peixos de plata em petonegen les cames
i unes mans a la sorra apil·len ninots de neu.
Em demano si comptaràs les hores
que t'he deixat com a penyora secreta,
quan hagi partit cap un estiu refredat.

Carta des del meu refugi

Acabo d'aterrar a la meva nova llar. A l'obrir la porta, amb la maleta a la mà, he olorat a fusta acabada de tallar, i m'ha envaït una sensació de natura que ve de dins i de fora d'aquestes parets.

Na Lena ha vestit de detalls tots els racons, per rebre'm i acollir-me des de la calidesa comfortable d'aquesta nova casa. Em sento benvinguda. Fins i tot ha pensat en un suport per cremar encens i l'he estrenat amb una barreta d'aroma a lliri. M'aturo a cada moment i ho repasso tot suaument amb els dits. Les petites coses tornen grans davant la meva mirada. Percebo l'amor amb què tot ha estat preparat.

El silenci m'endinsa en mi mateixa, em fusiono amb aquest únic espai per estar, o amb l'altell on només hi ha el llit amb llençols de cotó. M'assec i respiro a fons, la felicitat em fa pesigolles a la panxa. És tal i com ho havia imaginat...el fuster em va endevinar els pensaments.

M'avanço en el temps i em veig a les nits sortint al porxo per llegir amb una tassa de té calent. Recordo que aviat arribaran la Laia, la Tatiana, lÀngels, la Victòria. Venen per celebrar la lluna plena de juny. Soparem i ballarem sota l'acàcia.

Em fascina contemplar des de la finestra de la cuina com maduren les cireres...

(Fotografia: http://www.flickr.com/photos/whitebee)

Perro verde

Perro verde que buscas cobijo,
harto de libertad
y hambriento de hogar,
en el umbral te espera el refugio
de los carentes de amor, que
eligieron vagar por caminos sin nombre.

Siempre habrá ternura para los ojos que aman...

Albada d'Orion

He segut durant mil·lenis

a la punta d'una estrella
esperant veure't tornar a passar,
esperant la teva mirada i la teva llum.
I en el moment fugaç del nostre encontre,
he apretat fort els punys per retenir
la pols màgica de la teva tendresa.
Per on deu passejar ara l'amor?

Despullant la vergonya

Sota tarongers, una nit freda de maig,
escolto paraules belles i verdes,
invento una mà que reposa sobre la cuixa,
enyoro les colisions salvatges i
el teu desig escampat sota el melic.
No vull un amor educat,
amb qui passejar els diumenges,
només desitjo trobar les nostres coordenades animals,
aquelles que em marquen l'esquena de retxes
al jeure sobre roques despentinades per la tramontana,
aquelles que em ceguen els ulls
amb la llum transfuga del far de Favaritx.
Bufa'm tota, i regala'm el teu alè,
que les ungles ferotges t' esgarraparan la pell!
Aquest és un amor de gemecs al vent
que no sabem quan s'esgota
ni tampoc on s'arrela.

(Fotografia: K.O.T)

Centrifugat de moments

Amb el cap ple de pardals, he arribat a París, de nit, per menjar-me un crepe d'emocions fortes amb tú. Hem ballat a les fosques a un hotel de mala mort, amb els peus cansats de caminar des de lluny per arribar aquí i la felicitat d'haver-nos escapat de la nostra realitat. Digue'm a cau d'orella que ens hem quedat atrapats per un núbol de cendra i que no podrem sortir del nostre llit per més fort que ens cridin. Oloro la llibertat entre sensacions decadents d'humitat...i no sé perquè crec que això ja ens ha passat abans d'ara mateix.

Con la cabeza llena de sueños, he llegado a París, de noche, para comerme un crepe de emociones fuertes contigo. Hemos bailado a oscuras en un hotel de mala muerte, con los pies cansados de andar para llegar hasta aquí y la felicidad de habernos escapado de nuestra realidad. Dime al oido que nos hemos quedado atrapados por una nube de ceniza y que no podremos salir de la cama por más fuerte que nos llamen. Huelo la libertad entre sensaciones decadentes de humedad... y no sé porqué creo que esto ya nos ha pasado antes de ahora mismo.

2 anys de Júlia

Després d'una llarga sequera, va néixer la Júlia al sofà de casa, rodejada d'éssers estimats i de les candeles. Després de donar a llum va arribar la pluja que havia de calmar la set de l'estiu. Sostinguda per l'amor i la intimitat va començar la història del seu somriure. Benvinguda siguis!


Después de una larga sequía, nació Julia en el sofá de casa, rodeada de seres queridos y velas. Después de dar a luz llegó la lluvia que calmaría la sed del verano. Sostenida por el amor y la intimidad comenzó la historia de su sonrisa. Bienvenida seas!