Les vacances de la Júlia

Les meves sabates es sequen al sol i camino descalça pel pati de la casa amb la sensació de les pedretes que es claven a la planta dels peus sense importar-me. Tinc un amic que em salta damunt cada cop que em veu. És un grill verd, simpàtic amb les ales de colors. Recullo llavors per si al sembrar-les a casa puc veure com creix una planta. Hi ha un gat que passeja i fuig quan ens veu. La meva germana i la Clea corren en bici i jo les persegueixo amb el tricicle. No m'agrada ser petita. Vull ser gran i poder jugar amb elles. Això no és fàcil i em fa molta ràbia que em rebutgin. Ahir va aparèixer una cabra negra amb la panxa molt gran. La mare diu que s'ha allunyat del ramat per parir. M'agradaria molt acariciar-la i veure els petits. Diuen que demà anirem a la platja o la piscina. A mi tant em dona, mentre em pugui banyar ja sóc feliç. Sonen els plats a cuina, sembla que aviat ens cridaran per sopar. Avui ens han promès que quan es faci fosc, anirem a jeure per mirar els estels. Imagino que les estrelles també ens miren, vigilant per si algú de nosaltres fa una carrera espectacular i es poden demanar un desig... Quan em llevi pel matí, el primer que faré serà sortir fora i escoltar els ocells.