Llàgrimes de pluja als vidres,
hores baixes de l'ànima
i un buit al cor sobrevingut de sobte,
sense avisar-me
passejant-se orgullós per dins el meu ésser,
abatint-me fins extenuar-me,
i jo intentant foragitar-lo
per besar la llibertat de ser Jo.
Sincerament no sé per on he de començar...
hores baixes de l'ànima
i un buit al cor sobrevingut de sobte,
sense avisar-me
passejant-se orgullós per dins el meu ésser,
abatint-me fins extenuar-me,
i jo intentant foragitar-lo
per besar la llibertat de ser Jo.
Sincerament no sé per on he de començar...
7 comentaris:
Primerament, obre la finestra
que entri aire nou,
respira profundament,
amb tot el teu ésser...,
i no deixis que
un “buit orgullós”
s’apoderi de Tu.
Tota la força està dintre teu.
Des del far una abraçada sense orgull.
onatge
Sense saber què dir, tampoc vull marxar sense dir res. Així que ànims!
Ahir vaig estar tot el dia escoltant Aniversari de Manel. És preciosa. M'ha agradat veure-la aquí.
Ja has començat, Mònica... explicar-ho per treure'l de dins. I provar de fer les coses que faries si no hi fos. I com diu, onatge, obrir la finestra i potser la porta i tot, per sortir a respirar aire nou.
Una abraçada, bonica!
Sol passar així, arriba sense avisar però tal com arriba se'n va, amb l'airet de la finestra -l'has oberta ja?- i el pas del temps.
Vinc a dir-te bon dia i a provar de deixar-te un bocinet del sol que llueix avui.
Surt al carrer i deixa que t'ompli el cor.
Ja sé que és molt fàcil dir-ho, però les hores baixes acabaràs per foragitar-les.
Una abraçadeta de companyonia!
Gràcies a tots per les vostres paraules, i sí he obert la finestra he deixat entrar el sol i amb l'airet m'ha arribat petits indicis de primavera que m'alegren mica en mica els dies.
És genial ser aquí entre tots vosaltres!
Els meus millors desitjos per a que pugues gaudir plenament de la primavera que ja entra per la porta y que ens trasmets amb els teus delicats versos.
Una abraçada
Publicar un comentario