A la butxaca, un granet de sorra d'aquest matí,
quan he ballat celebrant el meu ésser
damunt dels còdols exhaurits i
còmplices dels secrets de les onades.
A les nits, a les fosques,
abans del descans,
no oblido mai reverenciar el meu jo
teixit de totes les ànimes indòmites.
Entre espigues de blat mogudes pel vent,
amb les parpelles closes i vestida de blanc,
amb tant de camí per recórrer fins arribar a l'amor pur,
dono gràcies pel lloc que ocupa la nostra existència
en l'ordre diví de les coses.
Som un.
quan he ballat celebrant el meu ésser
damunt dels còdols exhaurits i
còmplices dels secrets de les onades.
A les nits, a les fosques,
abans del descans,
no oblido mai reverenciar el meu jo
teixit de totes les ànimes indòmites.
Entre espigues de blat mogudes pel vent,
amb les parpelles closes i vestida de blanc,
amb tant de camí per recórrer fins arribar a l'amor pur,
dono gràcies pel lloc que ocupa la nostra existència
en l'ordre diví de les coses.
Som un.
4 comentaris:
Uns versos de gratitud molt bonics i molt positius.
Els secrets de les onades celebrat amb un granet de sorra a la butxaca és d'un lirisme impresionant. m'agrada molt la força expressiva del teu poema.
Gràcies per compartir-lo.
hola Mónica
gracias mil..
abrazo!!
Els teus escrits són sempre tan positius que fa goig llegir-te.
que bonic mànica.
una abraçada
bonica :)
Publicar un comentario