Neu d'estiu

Espurnes de foc d'una nit de Sant Joan
cerquen els meus cabells per viure una passió encesa.

He fugit enlluernada per un ritus d'aigua
assedegada de carícies de sal,
embadalida de catifes de buganvílies
que caminen vora de la mar.

Els peixos de plata em petonegen les cames
i unes mans a la sorra apil·len ninots de neu.
Em demano si comptaràs les hores
que t'he deixat com a penyora secreta,
quan hagi partit cap un estiu refredat.