Neu d'estiu


Espurnes de foc d'una nit de Sant Joan
cerquen els meus cabells per viure una passió encesa.

He fugit enlluernada per un ritus d'aigua
assedegada de carícies de sal,
embadalida de catifes de buganvílies
que caminen vora de la mar.

Els peixos de plata em petonegen les cames
i unes mans a la sorra apil·len ninots de neu.
Em demano si comptaràs les hores
que t'he deixat com a penyora secreta,
quan hagi partit cap un estiu refredat.

4 comentaris:

onatge dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
onatge dijo...

La nit de sant Joan sempre
pentina amb flames de foc...

Desitjo que hagis trobat
la teva carícia de sal,
ja sigui ran de mar
o terra endins...

Qui fos peix per
petonejar les teves cames.Si has deixat penyora secreta,
sabrà l'amor trobar-la?

No compto mai les hores,
només sóc temps en el temps,
i la caducitat que m'empaita sempre...


Una abraçada des del far.
onatge

-en cap cas és un plagi, sinó una digestió del que m'ha penetrat...-

Mònica dijo...

Gràcies onatge pels teus poemes que complementen els meus.

Una abraçada des de la llum,

Mònica

Caterina Pérez dijo...

mònica, que tinguis un bon estiu... ple de novetats, il.lusions, i amb la creativitat sempre entre els dits :)