Sota tarongers, una nit freda de maig,
escolto paraules belles i verdes,
invento una mà que reposa sobre la cuixa,
enyoro les colisions salvatges i
el teu desig escampat sota el melic.
No vull un amor educat,
amb qui passejar els diumenges,
només desitjo trobar les nostres coordenades animals,
aquelles que em marquen l'esquena de retxes
al jeure sobre roques despentinades per la tramontana,
aquelles que em ceguen els ulls
amb la llum transfuga del far de Favaritx.
Bufa'm tota, i regala'm el teu alè,
que les ungles ferotges t' esgarraparan la pell!
Aquest és un amor de gemecs al vent
que no sabem quan s'esgota
ni tampoc on s'arrela.
(Fotografia: K.O.T)
escolto paraules belles i verdes,
invento una mà que reposa sobre la cuixa,
enyoro les colisions salvatges i
el teu desig escampat sota el melic.
No vull un amor educat,
amb qui passejar els diumenges,
només desitjo trobar les nostres coordenades animals,
aquelles que em marquen l'esquena de retxes
al jeure sobre roques despentinades per la tramontana,
aquelles que em ceguen els ulls
amb la llum transfuga del far de Favaritx.
Bufa'm tota, i regala'm el teu alè,
que les ungles ferotges t' esgarraparan la pell!
Aquest és un amor de gemecs al vent
que no sabem quan s'esgota
ni tampoc on s'arrela.
4 comentaris:
BOníssim !!! M´ha encantat, de debò, genial....
Els peus ja són tendresa...
Maig, els tarongers són
un esclat de vida.
Sovint ens cal inventar una mà...
Tens raó, de vegades
l'amor indòmit ha de
florir lliure de prejudicis
ha d'eixir enfora
des de les arrels...
Quan et sentis amb la
ventada del desig
enlaira't enllà.
Quan els gemecs arribin al vent
l'eco cantarà la vostra cançó.
Una abraçada des-educada.
onatge
Molt xulo, sí senyora, ets una crack!
clar, q no m´extranya q li agradi al Morel aquest...
Deu passejar pel teu interior, ben segur :)
Publicar un comentario