Encara sóc aquella nena que contemplava les formigues pujant en filera per l'arbre del jardí dels meus avis. Sóc aquella nena que vivia els dies tenyits d'un blau trist. Sóc aquella nena que somia despertar amb una tassa del té de l'amor, mentre m'acaronen els cabells.
(Il.lustració: Anne-Julie Aubry)
(Todavía soy aquella niá que contemplaba las hormigas subiendo en hilera por el árbol del jardín de mis abuelos. Soy aquella niña que vivía los días teñidos de un azul triste. Soy aquella niña que sueña despertar con una taza de té del amor, mientras me acarician el pelo)
Desig infantil
bombolles de
Mònica
on domingo, 11 de abril de 2010
Etiquetes de comentaris:
capricis,
prosa poètica
2 comentaris:
Aquella nena que habita i viu dintre teu, no l'abandonis mai, sempre anirà amb tu. Ella és la teva millor amiga.
Una abraçada.
onatge
I per molt de temps que ho sigues.
Publicar un comentario