Bressolo el bebé absent dia i nit. Escolto el seu plor a dins meu.S'àvia m'abraça de panxa a panxa.
Sento presència.
Mo mare es fa gran per poder sentir-me filla.Sento presència.
Mon pare m'estima i m'agafa amb força amb les seves mans càlides.
Sento presència.
Sento presència.
I tú, em mires l'ànima i em recordes sota les acàcies. Em sento continguda en l'absoluta presència.
(Fotografia: http://loveandlifeinpictures.blogspot.com/)
Estoy meciendo el bebé ausente día y noche. Oigo su llanto dentro mío. Mi abuela me abraza de panza a panza. Siento presencia. Mi madre crece para poder sentirme hija. Siento presencia. Mi padre me quiere y me coge con fuerza con sus manos cálidas. Siento presencia. Y tu, me miras el alma, me recuerdas bajo las acacias. Me siento contenida en la absoluta presencia.
4 comentaris:
Tothom bressolem alguna absència dia i nit... Escoltem l'eco d'un plor... Entre panxa i panxa hi ha un fred que ens prenya de solitud... És veritat, "les mares es fan grans". Però entre mare i filla/fill, sempre hi ha un cordó umbilical... Sempre hi ha prsència, només cal veure-la. El meu pare ja no m'abraça, no hi és, però sento presència... Miro l'ànima i escolto els badalls de l'ànima, i sento presència... I em sento -i sóc- petit en la teva presència...
Ja em perdonaràs, però queda clar que estic tocat per l'aire de mar...
Una abraçada de presència.
onatge
ei..pujant el nivell cada dia..molt bé !!
Gràcies pels vostres comentaris, gràcies per regalar poesia.
hola Monica
tengo pasion por lo que escribes
frutos de libertad
y amor
abrazo y poesia!!
Publicar un comentario