Aromes de ràbia

Caminaves pel camp segat
ferint-te les cames
i oblidant les esgarrinxades
per poder collir atmelles tendres.

Seies davant de dues pedres
i parties les closques
amb una força sorgida de la ràbia d'una olor.
Aquella olor a llet àgria, triada al sol,
perquè la mare havia oblidat donar-te mam.

Fotografia: Pacoso