Nascut a la llum de l'univers et deus sentir més lleuger i en pau, lluny de la densitat del cos, i a prop de l'amor de la unitat divina... nosaltres et recordem i t'estimem des de el nostre lloc i des de la il·lusió del temps. Per les nits, quan ens posem a dormir com si fóssim una mare gata i els seus cadells, sentim la unió de tots els éssers de llum de la nostra família, els del cel i els de la terra.
(Fotografia: Àurea Genestar)
3 comentaris:
t´ha agafat un atac de culleritis !!! AAAHHHH !!!
Sí, avui fa 1 any que va morir el pare del Llorenç i li volia dedicar una poesia.
que divina homenage
surt de un gran cor
que esa luz divina brille sienpre en tu corazon .
Publicar un comentario