Feminitat ets tu!

Feminitat ets Tu!

I quan dic tu, no només em refereixo a tu que ets dona.

Et miro a Tu,

home que et guareixes i tens cura de tu mateix i dels teus.

Home que estimes la teva llum i la teva ombra.

Home que nodreixes i protegeixes la tribu.

Home que bressoles el teu nadó

a mitjanit quan brama i no saps perquè.

Tal vegada encara no està avesat ser matèria.

Feminitat ets Tu,

home que amb mans de guerrer acaricies amb tendresa la teva dona,

oberta com una flor,

vulnerable i lliure.

Potser, en una hora blava que romangueu abraçats,

comprenguis que el cos és sagrat,

que la vostra unió és sagrada,

i que la Terra també és Déu.

No cal que la veneris massa.

Només que l'estimis sense condicions.

Aquesta és la clau que obrirà la porta

al tresor més cercat des dels temps dels temps:

homes i dones vivint en amor i llibertat.

Feminitat i Masculinitat autèntiques i unides!

Quan s'encèn

Llueix una llumeta a l'úter,

tendre, petita, pur amor,

tímida i ferotge a l'hora.

Arraulida en mi, gaudint-me i gaudint-la

a cada alè.

Desitjant tantes llunes de veure-la encesa,

sense ni tan sols saber què esperava.

Quan titil·la obre el meu cor com una flor

i les papallones s'hi posen.

Es una sensació que això és Tot.

Totes les meravelles de la Creació contingudes a la meva matriu,

esperant ser donades a llum per aquest cos humil.

Per a totes les criatures de la Terra,

la nostra estimada Terra,

en un acte de gratitud infinita a la Vida

que som tots.

M'entrego

(Il·lustrador: Stein)

La puresa innombrable de l'Amor

I en el silenci,

L’Amor

Pur

Innocent

Posant-se sobre el clatell

Ingràvid com una ploma.

Recordant-me Nua de tot.

Fins i tot de paraules.

Només

els nostres dits entrellaçats,

mentre el vent recita poesia.

Encarnada en la Deesa,

acariciant la teva ànima

Sense Fi,

en la brevetat d'aquest instant etern,

on per un caprici

Som un Cos.

(Fotografia: Himitsuhana i Rufa)

Oh, amor! T’estimo infinitament

Els meus amics els arbres

em saluden quan arribo al bosc.

Els canto i el vent els mou les branques,

i jo escolto la seva alegria al sentir el cant de les fulles.

Si algun dia em recolzo,

cansada, demanant forces per seguir el camí,

l'escorça crepita a la meva esquena,

em sosté i m'acaricia la pena.

Sento la seva abraçada profunda a l'ànima,

i el meu plor deixa anar llàgrimes per les meves galtes,

com un riu que es desglaça i allibera el fred de l'hivern.

No n'hi ha cap que no digui el meu nom quan m'acomiado. 

Fins i tot, hi ha un pi que cruixeix per assegurar-se

que no marxo sense dir-li adéu.

Oh, amor! Amb ells m'he adonat que t'estimo infinitament!

Com un estel abans d'encarnar-se, sense principi ni fi.

Milers de constel·lacions s'han mogut perquè tu i jo estiguem presents,

aquí i ara.

No els podem decebre, no ens podem decebre.

Que les nits siguin una festa d'unió i poesia!

Que al cel un ÉS en majúscules, però no pot sentir el tacte de la pell.

Ara i aquí t'acaricio, i em perdo en el tot, al trobar-me amb tú.

Oh, amor! T’estimo infinitament.

(Il·lustrador: Himit Suhana)

Ssshhh

Si una nit just quan les bèsties callen

i donen pas al dia,

convidem el silenci a casa nostra,

sentirem els arbres com canten.

Escoltarem lliscar les gotes de rosada

sobre els brins d'herba.

S'obrirà l'albada dins el nostre ull profund,

i els colors vibraran pintant noves dimensions.

Serem a cada instant una mica més salvatges,

 i la vida esdevindrà una obra d'art.

Si en algun moment desitgessis dir res,

somriu,

canta,

balla!!

Veuràs els ocells sobrevolant-nos, i el cel haurà arribat a la terra.

(Il·lustrador: John Grant)

Noces secretes

La núvia arriba verge a l'altar, 

oferint la seva innocència a cada pas,

i el nuvi l'espera nerviós,

sense saber on mirar,

conscient que està a punt de rebre

a la seva estimada,

a punt d'unir les mans,

doncs els cors ja fa temps que van teixir 

un tapís entre els dos cossos.

I al final de l'esglèsia,

ningú sap que hi ha una altra núvia que avui es casa.

Una núvia que ja fa temps que camina amb el seu estimat,

que ja ha rentat molts plats i bressolat dues filles.

Al costat hi ha el nuvi, que la mira seré, emocionat de gaudir-la,

 content d'haver crescut i madurat junts com les fruites abans de ser collides.

Llavors es donen les mans i recorden que ja ho han fet fa temps,

però avui tenen la sort de cantar en silenci, en el darrer banc, en la intimitat,

que les seves noces són eternes i que aquesta tarda a s'hora baixa,

ballaran plegats com si fos la primera vegada.

Perfum sagrat

Els meus pensaments, les meves  paraules i els meus actes

oloren a gessamí,
a flor de taronger,
a canyella.

M'estim i t'estimo,

doncs he sentit que tu ets jo i jo sóc tú,

i en el límit de les nostres pells

ja no hi ha fronteres només un alè.

Per les nits coberta de flors

més enllà dels núvols,

desperta la deesa que habita dins meu

embriaga de benjuí,
dansant el plaer de ser dona fins els primer rajos de sol.

Tot just en aquella fina línia del temps on ens sobrevolen les orenetes

i una olor a terra ens retorna a casa.

(Il·lustració: Catrin Arno)