Oh, amor! T’estimo infinitament


Els meus amics els arbres
em saluden quan arribo al bosc.
Els canto i el vent els mou les branques,
i jo escolto la seva alegria al sentir el cant de les fulles.
Si algun dia em recolzo,
cansada, demanant forces per seguir el camí,
l'escorça crepita a la meva esquena,
em sosté i m'acaricia la pena.
Sento la seva abraçada profunda a l'ànima,
i el meu plor deixa anar llàgrimes per les meves galtes,
com un riu que es desglaça i allibera el fred de l'hivern.
No n'hi ha cap que no digui el meu nom quan m'acomiado. 
Fins i tot, hi ha un pi que cruixeix per assegurar-se
que no marxo sense dir-li adéu.
Oh, amor! Amb ells m'he adonat que t'estimo infinitament!
Com un estel abans d'encarnar-se, sense principi ni fi.
Milers de constel·lacions s'han mogut perquè tu i jo estiguem presents,
aquí i ara.
No els podem decebre, no ens podem decebre.
Que les nits siguin una festa d'unió i poesia!
Que al cel un ÉS en majúscules, però no pot sentir el tacte de la pell.
Ara i aquí t'acaricio, i em perdo en el tot, al trobar-me amb tú.
Oh, amor! T’estimo infinitament.

(Il·lustrador: Himit Suhana)


0 comentaris: