No tingueu por, només l'amor és real

Bandades d'orenetes

volen baix sota els núbols,

l'alegria els batega al pit

en aquest mateix instant,

en què tot o res passa

sobre l'autopista,

sobre el meu cap

que s'ha rendit al cor,

que ara governa la meva vida

com una flor blanca,

i us estima a tots.

(Il·lustració: Jantina Peperkamp)

Declaracions d'amor

En aquest racó del món filo per les nits l'amor,

tinc la dèria de teixir un encontre amb tú, de braços i cames entrecreuats,

perquè he decidit habitar el meu cos i sentir la carn i els seus plaers!

Ballarem al ritme de mil timbals.

Pujarem al cim,

i des d'allà dalt,

amb les mans agafades,

ens reconeixerem poderosos de ser sense por.

Ens abraçarem per unir els nostres cossos que es coneixen,

i es cerquen quan al final del dia torna a fer-se fosc.

Mira el blat verdejar sota la llum del sol.

Mira les algues que rodolen sobre l'arena blanca.

Mira els ocells que arriben de terres llunyanes celebrant l'escalfor,

i mira dins teu, per veure germinar allò que tu ets

aprofitant que és primavera.

Escolta el vent que es cola per les escletxes i revela els secrets de les altres cases.

Acaricia la terra amb els peus nus.

Olora un bebè.

Assaboreix una xocolata calenta a mitja tarda.

Gaudeix de com broten els arbres,

perquè avui és un gran dia.

La dansa dels esperits

Frego amb els dits
els vidres entelats
pregant al zenit
veure els esperits dansant.
La generositat de l'Univers
em regala una aurora boreal.

Fent camí

Un trosset de sol enmig la boira
per començar el matí,
un somriure de comiat
abans de separar-nos,
una mirada melangiosa
abans de l'adéu,
i música, molta música
despertant la meva alegria
cantant al sol
celebrant-me...
Cues interminables de cotxes,
moltes persones pensant,
jo mateixa,
condueixo i recordo
el món lleuger dels nens,
que a cada moment comencen una vida nova,
i cada nit tanquen els ulls dolçament sense pensar en demà,
arraulits al llit, mentre la mare els besa i els acotxa,
esperant la fi d'un altre dia fàcil esgotat.

Després del vent

El mar escup les escorrialles dels homes,
obsessionats per posseir la lluna,
per fer, enlloc de ser.
En aquests dies de cels grisos
de rostres pansits viatjant en metro,
de mirades perdudes,
als cartells publicitaris
ha sorgit un anunci:
a la terra del no-res,
la simplicitat habita les ànimes,
i en el buit es troba el Tot.
No faria altra cosa que abraçar
a tu, i a tots,
per sentir consol,
en un bell instant on l'Amor i jo som un.

Metamorfosis

Nena d’aire
que m’acompanyes des de l’ampit de la finestra
amb les mans en ofrena.
Guaites atenta el meu despertar en grandia,
sents créixer la meva força del foc,
per oferir-me als homes i a la terra,
per guarir,
per guiar aquells que escolten la seva ànima cridant per eixir.
Estic teixint un capoll amb fil de seda
per transformar-me,
per renéixer pura i angelical amb les primeres flors.

(Il·lustració Nick Kosciuk)