Músics de carrer

(Prelude suite nº1 in G major BWV 1007)

Melodia per cello que emmudeix els sorolls del món,

que em vibra al pit quan em somrius

i em fa descobrir tots els moviments del cos.

En aquell passadís tocant amb els ulls tancats,
et trobo als migdies sense atrevir-me a seure amb tú,

desitjant que els meus passos no avancin,

lliurant-me als acords que m'encisen,

esperant una mirada que torni a fer sonar la música triomfal

que enamora els sentits i et besa l'ànima.

La increïble història de la nena muntanya

(Il·lustrador: Sebastià Martí)


Tinc una nova amiga. Petita i gran alhora. És la nena muntanya més increïble que he sobrevolat mai. Ha nascut en la darrera lluna creixent i olora a terra humida i a bosc encantat. Té una essència mágica a les entranyes que m’atrau com a una cuca de llum la claror. Les fades som pur impuls, sempre darrera de les coses més belles i divertides… No hi ha rés millor per riure que un nen alegre.

Amb ella jugo a reconéixer els arbres arrelats a la seva pell. Per la remor de les seves fulles mogudes pel vent endevino si són fages, roures, acàcies. El ginkgo és el meu preferit, és prodigiós. Ja estic esperant contemplar-la vestida d’un fullatge tendre el matí que desperti la primavera.

Camp a través

Roures, bedolls i fages fan costat al meu camí.

Albiro un camp agermanat amb l'horitzó,

i corro i corro d'alegria i fortuna,

acaronant les espigues amb els palmells oberts,

sentint la terra que em sosté i em nodreix,

entre el blat que dansa atupat pel vent.

Ja no puc parar,

ja no queden aldarulls interiors,

només un desig tímid d'unir-me al sol.
M'obro a la vida i al món,

confio

i els meus pètals llueixen d'amor.

On sóc?

(Il·lustradora: Daniela Volpari)

Espills d'aigua esbandeixen somnis d'allò que ens agradaria ser.
L'esqueix de la imaginació creix en subsòls aqüàtics fins que les arrels toquen fons.
Els estels no deixen mai de volar ni els amants de besar-se.
Si les bombolles ixen com a camí de retorn a l'altra realitat, ja ens podem despertar.

Records presents

Llaços de tendresa oblidats al fons d'un calaix
són descoberts amb desitjos de reunir dues pells que s'estimen.

S'escola el temps pels porus oberts i esperançats de carícies,

que semblen recordar-se vestits de felicitat un diumenge de març,

amb la primavera exaltant uns cossos enamorats.

Viure com un nen

(Il·lustrador: Hashimoto Reina)

El cor de nena em governa per guaitar el món com per primera vegada,
oloro la inocència brotant als atmetllers,
i les roselles de l'amor pur bategant al cor dels homes.
Il·luminades romanen les mans
fins que el temps és il·lusió i per fusió ho entenc tot.

Juguem amb les formigues, banyem-nos al riu,
que al rebre el sol a la cara m'agrada tancar els ulls,
perquè aquell benestar no em pugui fugir mai de les parpelles.

Cel i Terra es retroben a través meu
i s'alegren com dos infants contents de córrer descalços sobre l'herba!

Essència femenina

Per sobre meu, seqüències i vibracions volàtils reguen els arbrers a l'atzar dels colors.
Rosada etèrea. Dimensions paral·leles.
Gest femení que cerca un cos per manifestar-se en la més perfecta expressió.

T'espero amb delit de sentir-me dona.

(Il·lustrador: Matthew Pasqarello)