Vida

Mare quan m'entregaves la vida perquè pregués el relleu, no imaginava els matins de flors, ni la puresa del nadó en braços. No imaginava els comiats d'éssers estimats, i no intuïa com és sostenir als teus fills, ni com és fer-se gran i cuidar als altres. Estimo tot allò que m'has donat, i també allò que no m'has donat, perquè això em fa com sóc i et dono gràcies de tot cor. El riu de la vida no té fi, i nosaltres tan sols som les pedres que llima l'aigua mentre aprenem la saviesa de fluir.

(Il·lustradora: Erika Lugo)

2 comentaris:

novesflors dijo...

El fet de fluir. No hi ha res més.

Audrey dijo...

Apendre la saviesa de fluir, tot un camí!.