La inspiració fa rodolar els verbs,
broda les paraules,
les brinda a les meves mans
i juguen a malabars.
Saltironeja un estimar, un enyorar, un alliberar,
cauen per terra i es tornen a alçar,
no coneixen pertinença, són de tots i de ningú,
però per un instant fugaç
sento la il·lusió que són només filles meves,
són una tímida declaració de veu tremolosa,
un inexplicable delit de nomenar-te amor.
(Il·lustradora: Marta Farina)
2 comentaris:
¡Qué hermoso! Y qué musical... Me ha gustado mucho su sonoridad.
Un abrazo grande!
bonica! m'encantarà que participis al sorteig! ...però has de deixar el comentari un parell de posts més avall... a l'entrada del sorteig :)
Publicar un comentario