L'embriaguesa d'estimar-se

Beu de mi
que tu seràs jo
i jo seré tu
Qué dolç ser un!
En sentir-nos Déu,
l'amor ens guarnirà els rostres i la mirada,
els meus cabells ens guariran del fred,
i qui ens vegi des de la finestra del davant
amagat a les fosques,
no sabrà si ha presenciat un miracle
o el miratge de l'Amor més elevat.
Ens estimarem fins confondre'ns l'ànima,
fins el final dels temps,
on l'espai no té matèria i els peus no troben terra on sostenir-se.
Recordes que sempre ha estat així?

(Il·lustradora: Nicoletta Tomas)