Neix de les meves entranyes una pulsió salvatge per enfonsar les mans a la terra. Em lliuro empesa pels instints folls fins trobar el meu lloc. M'arrelo ferma i afamada d'orígens, i m'endinso profundament, fins reverenciar l'escalfor de Gaia, que em fa sentir nodrida com el fetus servat al ventre de la mare.
(Pintura: Miquel Barceló)
4 comentaris:
Qualsevol diria q has estat a l´expo del Barceló, hehehehe.
Potser li abellirien unes línies així d'encertades per a cadascun dels seus quadres...
Ahir va ser tota una experiència, visitar en Barceló. Vaig fusionar-me amb la seva energia, impressa en els seus quadres des del moment que els crea fins que algú se'ls mira i torna a reviure aquella força amb que experimenta la vida i la terra.
Som el que sentim i sentim el que som... La terra sempre ens crida com la gran mare. Res té cap valor si no ho fem amb profunditat i entrega ferma...
Des del far...
onatge
Publicar un comentario