Fusió


Neix de les meves entranyes una pulsió salvatge per enfonsar les mans a la terra. Em lliuro empesa pels instints folls fins trobar el meu lloc. M'arrelo ferma i afamada d'orígens, i m'endinso profundament, fins reverenciar l'escalfor de Gaia, que em fa sentir nodrida com el fetus servat al ventre de la mare.

(Pintura: Miquel Barceló)

4 comentaris:

Sebastià Martí dijo...

Qualsevol diria q has estat a l´expo del Barceló, hehehehe.

novesflors dijo...

Potser li abellirien unes línies així d'encertades per a cadascun dels seus quadres...

Mònica dijo...

Ahir va ser tota una experiència, visitar en Barceló. Vaig fusionar-me amb la seva energia, impressa en els seus quadres des del moment que els crea fins que algú se'ls mira i torna a reviure aquella força amb que experimenta la vida i la terra.

onatge dijo...

Som el que sentim i sentim el que som... La terra sempre ens crida com la gran mare. Res té cap valor si no ho fem amb profunditat i entrega ferma...

Des del far...
onatge