Quan et passeges pels meus somnis taronges, m'agrada agafar-te de la mà i dur-te a ombra, convidar-te a jeure en llits florits i mirar el cel fins quedar dormits en el son, del son, del son...
M'agrada escriure des de petita, perquè em conecta amb el meu ésser, amb la creativitat, m'ajuda a recordar qui sóc. M'agrada viure la vida apassionadament i gaudir de la intensitat dels plaers. Estic en recerca constant de la felicitat. En el meu bloc podreu trobar trossets de mi i de la meva llum.
5 comentaris:
Passejar pels somnis o no passejar...? Els teus somnis de color taronja són un convit a viure amb els ulls oberts després del somni...
Una abraçada des del far.
onatge
Ui, no recordava que havies utilitzat aquesta imatge i l'he agafada jo també per a les Itineràncies poètiques, espere que no et moleste.
En absolut em molesta, és de tots!
Gràcies per les vostres visites poètiques fidels i enriquidores.
El taronja és el meu color preferit.
C.
linda oda poética
belleza viva!!
un beso!!
Publicar un comentario