Un dia et gires i la teva filla ja camina. Després t'adones que ja no mama, i tres llunes més tard et sents papallona. T'han crescut les ales, mentre feies moreta. Ales de seda, púrpures... I comences a respondre a un altre nom...Algú et crida des de l'estiu. Aixeques el vol seguint la veu i de sobte et sorprens increïblement lleugera.
2 comentaris:
veig q els teus poemes estan molt sincronitzats amb tú, quina obvietat, no?
un plaer
é lo que tiene el reiki...
el tontito insensible
Publicar un comentario