Quan et passeges pels meus somnis taronges, m'agrada agafar-te de la mà i dur-te a ombra, convidar-te a jeure en llits florits i mirar el cel fins quedar dormits en el son, del son, del son...
Passeig oníric
Quan et passeges pels meus somnis taronges, m'agrada agafar-te de la mà i dur-te a ombra, convidar-te a jeure en llits florits i mirar el cel fins quedar dormits en el son, del son, del son...
L'amor en majúscules
Respiro amor,
dormo amb amor,
somio amb amor,
desperto amb amor,
visc amb amor,
dormo amb amor,
somio amb amor,
desperto amb amor,
visc amb amor,
sóc amor!
L'Amic del bosc
A l'arribar al llindar oníric del bosc,
em descalço com qui arriba a un temple sagrat.
Cruixeix la fullaraca com si cremés i murmura el vent el meu nom.
Avanço amb cura de no despertar les criatures que vigilen els meus passos,
i oloren el rastre dels meus pensaments.
em descalço com qui arriba a un temple sagrat.
Cruixeix la fullaraca com si cremés i murmura el vent el meu nom.
Avanço amb cura de no despertar les criatures que vigilen els meus passos,
i oloren el rastre dels meus pensaments.
Desperta l'alegria de retrobar-nos, en el sigili de les escletxes de llum que travessen els buits dels arbres.
Em recolzo en els nussos de la seva ànima,
l'escorça m'estira els cabells,
i sobretot les arrels es desenterren i frissen per enredar-se amb els dits dels meus peus.
Em recolzo en els nussos de la seva ànima,
l'escorça m'estira els cabells,
i sobretot les arrels es desenterren i frissen per enredar-se amb els dits dels meus peus.
M'arrelo en la seva presència salvatge per clucar els ulls de plaer.
És llavors quan m'apareixen els nenúfars florint...
És llavors quan passa el temps lliscant com seda...
És llavors quan no puc fer res més que llegir històries d'amor
sota l'aixopluc de la seva ombra.
És llavors quan m'apareixen els nenúfars florint...
És llavors quan passa el temps lliscant com seda...
És llavors quan no puc fer res més que llegir històries d'amor
sota l'aixopluc de la seva ombra.
(Fotografia: http://www.flickr.com/photos/vaionnoth/)
Carta rural
Avui és dia de mercat i he baixat al poble en bicicleta. Com m'agrada creuar els camps de blat daurats, plans i extensos... He trobat al pintor i la seva dona i hem xerrat del vol de les orenetes al fosquet. Sembla que aquest any ens han visitat menys i estan preocupats. Els he convidat a sopar la setmana vinent.
De tornada, morta de calor, m'he aturat a la bassa que hi ha a mig camí, i m'he banyat despullada sota la mirada dels girasols silenciosos. Mentre nedava sentia el verdet del fons que m'acariciava els peus. El sol cremava i prest he estat eixuta. Són aquests plaers rurals que em recorden la meva part animal.
Aquesta nit soparé tomàquets del meu hort amb formatge. Són de la tomaquera que vaig plantar a principis d'estiu i que tant he cuidat. No hi ha res com veure créixer els fruits de cuidar algú.
De tornada, morta de calor, m'he aturat a la bassa que hi ha a mig camí, i m'he banyat despullada sota la mirada dels girasols silenciosos. Mentre nedava sentia el verdet del fons que m'acariciava els peus. El sol cremava i prest he estat eixuta. Són aquests plaers rurals que em recorden la meva part animal.
Aquesta nit soparé tomàquets del meu hort amb formatge. Són de la tomaquera que vaig plantar a principis d'estiu i que tant he cuidat. No hi ha res com veure créixer els fruits de cuidar algú.
Hauries de venir. S'apropa la verema i els núbols em conten que et fa ganes que ens trobem. T'espero sense més paraules.
Mònica
Neu d'estiu
Espurnes de foc d'una nit de Sant Joancerquen els meus cabells per viure una passió encesa.
He fugit enlluernada per un ritus d'aigua
assedegada de carícies de sal,
embadalida de catifes de buganvílies
que caminen vora de la mar.
Els peixos de plata em petonegen les cames
i unes mans a la sorra apil·len ninots de neu.
Em demano si comptaràs les hores
que t'he deixat com a penyora secreta,
quan hagi partit cap un estiu refredat.
Carta des del meu refugi
Acabo d'aterrar a la meva nova llar. A l'obrir la porta, amb la maleta a la mà, he olorat a fusta acabada de tallar, i m'ha envaït una sensació de natura que ve de dins i de fora d'aquestes parets.
Na Lena ha vestit de detalls tots els racons, per rebre'm i acollir-me des de la calidesa comfortable d'aquesta nova casa. Em sento benvinguda. Fins i tot ha pensat en un suport per cremar encens i l'he estrenat amb una barreta d'aroma a lliri. M'aturo a cada moment i ho repasso tot suaument amb els dits. Les petites coses tornen grans davant la meva mirada. Percebo l'amor amb què tot ha estat preparat.
El silenci m'endinsa en mi mateixa, em fusiono amb aquest únic espai per estar, o amb l'altell on només hi ha el llit amb llençols de cotó. M'assec i respiro a fons, la felicitat em fa pesigolles a la panxa. És tal i com ho havia imaginat...el fuster em va endevinar els pensaments.
M'avanço en el temps i em veig a les nits sortint al porxo per llegir amb una tassa de té calent. Recordo que aviat arribaran la Laia, la Tatiana, lÀngels, la Victòria. Venen per celebrar la lluna plena de juny. Soparem i ballarem sota l'acàcia.
Em fascina contemplar des de la finestra de la cuina com maduren les cireres...
(Fotografia: http://www.flickr.com/photos/whitebee)
Perro verde
Perro verde que buscas cobijo,harto de libertad
y hambriento de hogar,
en el umbral te espera el refugio
de los carentes de amor, que
eligieron vagar por caminos sin nombre.
Siempre habrá ternura para los ojos que aman...
