Fusió

Neix de les meves entranyes una pulsió salvatge per enfonsar les mans a la terra. Em lliuro empesa pels instints folls fins trobar el meu lloc. M'arrelo ferma i afamada d'orígens, i m'endinso profundament, fins reverenciar l'escalfor de Gaia, que em fa sentir nodrida com el fetus servat al ventre de la mare.

(Pintura: Miquel Barceló)

Amor de contraban

Aquella mirada curiosa insisteix en atrapar la felicitat dels meus orgasmes,
sobrevinguts del vol de les papallones entre les cames.

Aquells ulls em repten a plaers farcits de desig,
a calfreds marinats de fresses i cadències dolçament esperades.

Aquelles mans s'enamoren sense remei de la pell de l'altre, i em revelen el somni amagat d'aferrar-se a les natges per embranzir coits irreals.

No sé quan arribaran les besades i podrem ser incorrectes.
No sé quan podrem rodar en terra i oblidar-nos del món.
Els cossos no saben de moral, disfruten i prou.

(Fotografia: http://www.kallegustafsson.com/)

Impossibles esdevinguts

Encontres de lluna plena i sol naixent sota mirades malva
[miracles astrals]

Dolça essència

Invento conjurs de tendresa
quan el meu cor batega
l'enyorança d'una abraçada, que em vetlli l'espatlla
abans de quedar-me dormida.

Faig l'amor amb l'aigua,
que s'endinsa en mi
com la pluja a la terra,
però no puc deixar de desitjar
aquells braços que em bressolen,
si per ventura trobem suspensions
intermitents.

He trobat una drecera que olora a carícies de vainilla...

Enlairant-me

Giragonses concèntriques
sobre gorges profundes
empaiten l'alegria del Ser.
He pouat amor de nin,
amor d'amors.

Llum
Llum
Llum

Despertars menorquins

Passejo sa meua felicitat en velo només despertar,
i ses carbasses em sorprenen pel camí
amb ses seues formes impensables.
Es castell m'espera somiós,
i fa un badall al contemplar el meu somriure,
ses meues mans frissen d'acariciar el vent,
dansen embriagades d'amor,
sense cap altre pretext que l'experiència d'aquells instants de pau.

Expressions d'ànima insular

De genolls t'esper com una estàtua de fang,
amb sa caixeta dels deliris en ses mans,
on he desat un esguard de reüll
que et parli de jo, i de les candeles
que fan tentines quan esbufega sa meua impaciència.

Sento les ganes de volar dels aucells,
i pels matins m'adono que les ales m'han crescut dos pams.
Mentre conto les hores de calors asfixiants
enfilo complicitats denses per guarnir-me
amb un collaret l'escot.

Una estrabada inesperada m'arranca sa joia,

que esclata en mil temptacions escampades pels darrers racons de sota el llit.

Al fosquet, les libèlules s'estimen al lliure albir...