Noces secretes

La núvia arriba verge a l'altar, 

oferint la seva innocència a cada pas,

i el nuvi l'espera nerviós,

sense saber on mirar,

conscient que està a punt de rebre

a la seva estimada,

a punt d'unir les mans,

doncs els cors ja fa temps que van teixir 

un tapís entre els dos cossos.

I al final de l'esglèsia,

ningú sap que hi ha una altra núvia que avui es casa.

Una núvia que ja fa temps que camina amb el seu estimat,

que ja ha rentat molts plats i bressolat dues filles.

Al costat hi ha el nuvi, que la mira seré, emocionat de gaudir-la,

 content d'haver crescut i madurat junts com les fruites abans de ser collides.

Llavors es donen les mans i recorden que ja ho han fet fa temps,

però avui tenen la sort de cantar en silenci, en el darrer banc, en la intimitat,

que les seves noces són eternes i que aquesta tarda a s'hora baixa,

ballaran plegats com si fos la primera vegada.