Pòsits de té imprevistos,
nascuts d'un dia per l'altre,
sedimenten les hores al caprici de les fades.
Al fons de la tassa,
trobes allò que hi vulguis veure,
i si mires distret
tal vegada llegeixis
una ploma blanca com d'àngel,
que oscil·la cercant una coincidència,
un pròposit o un lloc especial on caure.
(Fotografia: jo mateixa)
1 comentaris:
m'agradaria veure en els pòsits del te una revolució real i poètica en marxa .....gràcies pel poema!
Publicar un comentario