En aquest racó del món filo per les nits l'amor,
tinc la dèria de teixir un encontre amb tú, de braços i cames entrecreuats,
perquè he decidit habitar el meu cos i sentir la carn i els seus plaers!
Ballarem al ritme de mil timbals.
Pujarem al cim,
i des d'allà dalt,
amb les mans agafades,
ens reconeixerem poderosos de ser sense por.
Ens abraçarem per unir els nostres cossos que es coneixen,
i es cerquen quan al final del dia torna a fer-se fosc.
2 comentaris:
Uauuuu! Genialíssim!
Enhorabona per un poema així!
Noia em trec el barret i també t'aplaudeixo amb força!
Publicar un comentario