Ets tan bonica...




La primera vegada que vaig contemplar la meva filla petita acabada de néixer, vaig exclamar: És tan bonica...d'ençà aquestes paraules han estat un mantra que ha ressonat entre nosaltres dues durant aquests tres primers anys de vida. A les nits quan la poso a dormir, de vegades és el moment d'expressar pensaments i emocions. L'altre dia jeia amb ella, per acompanyar-la fins el son, i abans de clucar els ulls em va dir dolçament: mama, ets tan bonica...ja podeu imaginar l'emoció del meu cor a l'escoltar-la i les llàgrimes a punt de vessar de sentir la seva veu vibrant per mi.


(Il·lustradora: Ana Koroleva)

2 comentaris:

Carme dijo...

Ha après com és de bonic dir coses dolces i boniques a la gent que estimem. Ho ha après aviat i molt bé.

Hi ha nens que desgraciadament aprenen altes coses ben diferents.

Sou dues afortunades, per dir-vos-ho, per compartir-ho...

Preciós post, Mònica!

Braulio Pereira dijo...

hola Mónica

dulce noche.

gracias

una flor par tu

bona nit!!