Les esteles platejades dels avions
brillen amb els darrers raigs de sol.
Les antenes dels terrats erectes esperen incansables
ser corresposes per les ones.
Dues orenetes juguen al cel,
freguen les ales
i s'arrauleixen al niu,
per copular
durant la quietud del dia que s'acaba,
al ritme dels acords d'una guitarra
que s'escapen d'una finestra oberta.
(Fotografia: Jaime Carvajal)
1 comentaris:
hola Mónica
he vuelto tot a anat bé..
que ternura en tus poemas..
donas vida a las paraulas..
mol bonic
abrazo!!
Publicar un comentario