De puntetes embaumo l'adéu,
abraçada a tots els que partiu,
sota la llum d'un estiu que arriba sense timidesa,
amb la pena del comiat al pit,
amb el dol de masses amics que volen de cop.
Us dedico el meu amor.
Us desitjo sort i ventura,
que el camí sigui dolç,
ple de desitjos creixent al vostre pas.
Si ens mirem és més fàcil,
però l'enyorança no atura de brollar,
abans de perdre-us de vista a l'horitzó.
Us estimo mestres del cor.
abraçada a tots els que partiu,
sota la llum d'un estiu que arriba sense timidesa,
amb la pena del comiat al pit,
amb el dol de masses amics que volen de cop.
Us dedico el meu amor.
Us desitjo sort i ventura,
que el camí sigui dolç,
ple de desitjos creixent al vostre pas.
Si ens mirem és més fàcil,
però l'enyorança no atura de brollar,
abans de perdre-us de vista a l'horitzó.
Us estimo mestres del cor.
3 comentaris:
Que bonic!
Aquest final és genial.
Mestres del cor...
ja estic pre-nostàlgic, molt maco Moni.
Una estima que es renovella perquè cada any hi ha una fi de curs.
Publicar un comentario