Sensibilitat barroca

Pur de cor,

mirant-me amb tota l'ànima,

intens,

fins la mort.

Tan sols quan jo sigui pura de cor,

quan miri des de l'ànima,

intensa,

fins la mort.

Serà en aquest instant perfecte

que s'obrirà la porta

i estarà allà esperant per besar-me

des de fa tant de temps,

des de fa tantes vides,

i acariciarà suament els meus dits,

perquè el pugui recordar des de la memòria del tacte.

Viurem amb les mans entrellaçades

sobre un gran llit de llençols de cotó blanc,

i cada matí quan despertem

veurem els arbres florits.

Respirarem junts,

eterns,

bessons,

brillants.