Avui hem jugat amb les formigues. I des de la mateixa visió intacta de la meva infantesa, he reviscut els moments que em regala la meva filla, tan bella, tan fada, tan Berta.
(Il·lustració de Ceccoli)
Lliures
Avui hem jugat amb les formigues. I des de la mateixa visió intacta de la meva infantesa, he reviscut els moments que em regala la meva filla, tan bella, tan fada, tan Berta.
(Il·lustració de Ceccoli)
5 comentaris:
Preciós!
Olga
La Berta és un pou de saviesa i tendresa en constant erupció. Un esclat de vida. I abraçada a tu et fa reviure tot el que encara hi ha dintre teu, que no és molt ni poc, però és vida... Només cal que l’escola, alguns mestres, companys/es, família no li mutili’n la riquesa tan neta de tot que ella du a dins, ja des d’abans de néixer...
Des del far, llibertat.
onatge
Onatge!
he quedat impressionada de la teva receptivitat! Estem en aquest procés de canviar d'escola i no és fàcil. Fin ara l'educació sempre havia estat vinculada a l'amor. Hem cuidat a la Berta com la flor més preciosa del jardí des de que ha nascut. I ara, tenim por que la desconectin. Les escoles són tan grises...
Vam fer campana per retrobar-nos, i ves per on, que vam viure un moment màgic amb les nostres amigues les formigues.
Gràcies per la teva companyia,
Mònica
Eiii que l'escola no és tan grisa, que la meua és un arc de Sant Martí!!!
Crec que no hi ha escoles senceres grises o acolorides. Crec que depén de la classe concreta, del professor concret, dels alumnes concrets...
Publicar un comentario