Dolça essència
bombolles de
Mònica
on domingo, 22 de agosto de 2010
Etiquetes de comentaris:
poemocions
/
Comments: (5)

Invento conjurs de tendresa
quan el meu cor batega
l'enyorança d'una abraçada, que em vetlli l'espatlla
abans de quedar-me dormida.
Faig l'amor amb l'aigua,
que s'endinsa en mi
com la pluja a la terra,
però no puc deixar de desitjar
aquells braços que em bressolen,
si per ventura trobem suspensions
intermitents.
He trobat una drecera que olora a carícies de vainilla...
quan el meu cor batega
l'enyorança d'una abraçada, que em vetlli l'espatlla
abans de quedar-me dormida.
Faig l'amor amb l'aigua,
que s'endinsa en mi
com la pluja a la terra,
però no puc deixar de desitjar
aquells braços que em bressolen,
si per ventura trobem suspensions
intermitents.
He trobat una drecera que olora a carícies de vainilla...
Enlairant-me
bombolles de
Mònica
on lunes, 16 de agosto de 2010
Etiquetes de comentaris:
poemes reikinians
/
Comments: (3)
Despertars menorquins
bombolles de
Mònica
on martes, 10 de agosto de 2010
Etiquetes de comentaris:
Inspiracions menorquines
/
Comments: (0)

i ses carbasses em sorprenen pel camí
amb ses seues formes impensables.
Es castell m'espera somiós,
i fa un badall al contemplar el meu somriure,
ses meues mans frissen d'acariciar el vent,
dansen embriagades d'amor,
sense cap altre pretext que l'experiència d'aquells instants de pau.
Expressions d'ànima insular
bombolles de
Mònica
on jueves, 5 de agosto de 2010
Etiquetes de comentaris:
Inspiracions menorquines
/
Comments: (1)

De genolls t'esper com una estàtua de fang,
amb sa caixeta dels deliris en ses mans,
on he desat un esguard de reüll
que et parli de jo, i de les candeles
que fan tentines quan esbufega sa meua impaciència.
amb sa caixeta dels deliris en ses mans,
on he desat un esguard de reüll
que et parli de jo, i de les candeles
que fan tentines quan esbufega sa meua impaciència.
Sento les ganes de volar dels aucells,
i pels matins m'adono que les ales m'han crescut dos pams.
Mentre conto les hores de calors asfixiants
enfilo complicitats denses per guarnir-me
amb un collaret l'escot.
Una estrabada inesperada m'arranca sa joia,
que esclata en mil temptacions escampades pels darrers racons de sota el llit.
Al fosquet, les libèlules s'estimen al lliure albir...