Acabo d'aterrar a la meva nova llar. A l'obrir la porta, amb la maleta a la mà, he olorat a fusta acabada de tallar, i m'ha envaït una sensació de natura que ve de dins i de fora d'aquestes parets.
Na Lena ha vestit de detalls tots els racons, per rebre'm i acollir-me des de la calidesa comfortable d'aquesta nova casa. Em sento benvinguda. Fins i tot ha pensat en un suport per cremar encens i l'he estrenat amb una barreta d'aroma a lliri. M'aturo a cada moment i ho repasso tot suaument amb els dits. Les petites coses tornen grans davant la meva mirada. Percebo l'amor amb què tot ha estat preparat.
El silenci m'endinsa en mi mateixa, em fusiono amb aquest únic espai per estar, o amb l'altell on només hi ha el llit amb llençols de cotó. M'assec i respiro a fons, la felicitat em fa pesigolles a la panxa. És tal i com ho havia imaginat...el fuster em va endevinar els pensaments.
M'avanço en el temps i em veig a les nits sortint al porxo per llegir amb una tassa de té calent. Recordo que aviat arribaran la Laia, la Tatiana, lÀngels, la Victòria. Venen per celebrar la lluna plena de juny. Soparem i ballarem sota l'acàcia.
Em fascina contemplar des de la finestra de la cuina com maduren les cireres...
Espurnes de foc d'una nit de Sant Joan
